Hi ha pocs arbres que representin tan bé la història, la resistència i l'essència del nostre paisatge com l'olivera. Són exemplars capaços de suportar sequeres, tempestes i el pas de dècades —o fins i tot segles— sense perdre la seva majestuositat. Tanmateix, quan el tronc principal comença a assecar-se i la fusta mor per dins, molts pensen que ha arribat el final de l'arbre. Però la natura té mecanismes sorprenents per renéixer, i aquesta setmana hem tingut el privilegi de comprovar-ho en primera persona.
En la nostra darrera jornada al camp, ens vam enfrontar al repte de recuperar una olivera de més de 100 anys que es trobava en un estat molt delicat. El seu tronc principal estava completament sec i no tenia continuïtat vegetativa a la part superior, però a la base, a prop de les arrels, s'hi endevinava una gran força reprimida.
En aquest article us expliquem pas a pas com vam abordar aquesta intervenció de reconstrucció i quines són les claus per aconseguir que un exemplar centenari torni a ser productiu i sa.
1.- El tall de rejoveniment: un punt d'inflexió
Quan la fusta d'un tronc principal es podreix o s'asseca, es converteix en un focus d'infeccions i d'atracció per als fongs que pot acabar destruint tot el sistema radicular. La solució més directa i efectiva és realitzar un tall de rejoveniment (o terciat).En el nostre cas, vam realitzar un tall net a una alçària d'uns 100 centímetres respecte al terra. Aquesta operació permet sanear tota la part morta, reduir el pes inútil que suportava la soca i obrir espai per a la nova vegetació. El tall es va fer mantenint una lleugera inclinació per evitar que l'aigua de la pluja s'hi acumuli a sobre.
2. Apostar pels rebrots de la base
A diferència d'altres espècies, l'olivera té una capacitat de rebrotat extraordinària des de la soca i les arrels primàries. Al voltant del vell tronc retallat, van començar a néixer de seguida nombrosos mamons o rebrots joves plens de fulles verdes i vigoroses. Aquests brots no són una simple brossa que s'hagi de netejar; són el futur de l'arbre. Durant les primeres etapes, és vital no eliminar tots els brots de cop. Les fulles noves són el motor fotosintètic que s'encarrega d'enviar nutrients a les arrels per mantenir la viabilitat d'un sistema radicular centenari que necessita molta energia per reorganitzar-se.
3. La formació de l'arbre a dos peus
Per a la reconstrucció d'aquest exemplar hem triat una forma d'entrenament molt tradicional i eficient: el desenvolupament a dos peus (dos troncs principals).
Aquesta estructura presenta grans avantatges:
Equilibri i repartiment de força: Dos troncs oposats permeten repartir la càrrega de manera uniforme sobre la vella peana.
Millor il·luminació i ventilació: La capçada queda oberta al centre, millorant la circulació de l'aire i reduint el risc de malalties com l'ull de gall.
Facilitat de maneig: Fa que les tasques de poda, tractament i recolecció futures siguin molt més còmodes.
Per aconseguir-ho, farem una selecció progressiva: de tots els rebrots que creixen actualment, triarem els dos més forts, rectes i ben posicionats en costats oposats de la soca. Els anirem guiant perquè es converteixin en els nous eixos principals.
4. Cura immediata i protecció de la soca
Després del tall, queden dos detalls crucials per tancar el procés amb èxit:
- Aplicació de pasta cicatritzant: És indispensable cobrir tota la superfície del gran tall amb màstic o pasta protectora amb fungicida. Això sella la fusta i evita que la humitat i els patògens penetrin cap a l'interior.
- Neteja del serradurem: S'ha de retirar tot el serradurem acumulat a la base per no generar un focus excessiu d'humitat al voltant de la cortiça inferior.
Recuperar un arbre d'aquesta edat no és només un treball agrícola; és un acte de respecte pel patrimoni natural. Ara només queda acompanyar el procés, aportar els nutrients necessaris i veure com aquests dos nous peus s'aixequen amb la força d'un segle d'història al darrere.
0 comentarios