Si alguna cosa estic aprenent en aquest camí de muntar el nostre propi projecte d'Oli d'Oliva Verge Extra ecològic és que, quan no tens al darrere un pressupost enorme ni un finançament que et tregui tots els mals de cap, cada passa es converteix en una petita batalla. I creieu-me, aquest mes la batalla té nom i cognoms: envasos, ampolles, taps, etiquetes i caixes d'embalatge. Sona com una qüestió purament estètica, però és molt més que això. És la pell del nostre oli, allò que el protegeix i el presenta al món, i triar-lo bé és una bogeria.
La primera cosa que teníem clara era el que no volíem. I en aquella llista negra, el plàstic ocupava el número u en majúscules. No és només una qüestió de principis, que també. El nostre AOVE s'elabora de forma ecològica, amb un respecte gairebé obsessiu per la terra i un impacte ambiental que volem que sigui mínim, tirant a K0. Ens feia molt de soroll cuidar tant les olives al camp i a la tafona per després embotellar aquell or líquid en plàstic. Però és que, a més, l'experiència ens ha donat raons de pes. L'AOVE simplement no es conserva igual en plàstic que en vidre o en llauna; és un producte viu i el plàstic no el protegeix de la mateixa manera de la llum i l'oxigen. I per si la teoria no bastava, la pràctica ens ha donat l'empenta definitiva: més d'un disgust ens hem endut amb les empreses de transport, que ens han destrossat ampolles de plàstic durant els enviaments. Així que, plàstic, directament descartat.
Dit això, comença el veritable trencaclosques. Perquè aquí, malauradament, els diners sí que importen, i molt. Quan estàs començant, t'enfrontes a la crua realitat de les proves. T'agradaria demanar mostres de deu tipus d'ampolles de vidre, de cinc models de llaunes, de taps amb diferents dissenys… però cada prova suposa un cost important. Els proveïdors t'exigeixen quantitats mínimes per veure els productes en mà i fer tests reals, i aquelles comandes, encara que siguin petites per a ells, per a nosaltres són un pressupost elevadíssim. És un peix que es mossega la cua: necessites provar per no equivocar-te, però provar costa uns diners que no et sobren.
I després hi ha la paradoxa que més ràbia em fa. Trobes proveïdors amb uns formats de packaging que són una autèntica bellesa, coses que saps que farien brillar el nostre oli a qualsevol prestatge. T'il·lusiones, demanes preus… i topes amb el mur. O les quantitats mínimes són una barbaritat, impossibles d'assumir per a la nostra collita, o has de fer venir la comanda de l'altra punta del món. És surrealista: nosaltres, barallant-nos amb les males herbes sense fer servir ni un sol herbicida, mimant el sòl i els bitxos que hi viuen, elaborant un AOVE ecològic amb una petjada de carboni mínima… ¿i després el packaging ha de viatjar 3.000 quilòmetres o els que siguin fins a arribar a les nostres mans? Alguna cosa no encaixa, i ens fa mal. Però és el que hi ha quan no manegues grans volums.
Amb tot, respirem alleujats perquè ja hem tancat l'elecció. Després de donar-li mil voltes, de quadrar números i de pensar en el que és millor per a l'oli i per a vosaltres, ho tenim clar. Per a la collita de 2026, els nostres nous formats seran únicament dos: vidre i llauna per a alimentació. Punt. No n'hi ha més. Són els materials que millor conserven totes les propietats del nostre AOVE, els que ens permeten dormir tranquils sabent que el producte us arriba en perfectes condicions i els que, a més, s'alineen amb aquesta filosofia de respecte que volem impregnar a cada racó del projecte.
Sé que esteu esperant veure'ls, i jo tinc unes ganes boges d'ensenyar-vos-els. Així que, de seguida, us presentem els nous formats. Mentrestant, només volia compartir amb vosaltres aquest trosset de rerebotiga, perquè sapigueu que darrere de cada ampolla que tindreu a les mans hi ha molt més que oli: hi ha hores de lluita amb proveïdors, càlculs, principis i algun que altre maldecap. Però també molta il·lusió.
0 comentarios